ECTS-Label - Enginyeria i Arquitectura La Salle | | |
| | Química i geologia (6 Crèdits)
| |
|
|
| |
Aquesta assignatura no presenta cap prerequisit recomanable. |
| |
| |
Aquesta assignatura no presenta cap corequisit. |
| |
| |
Aquesta assignatura no presenta cap incompatibilitat. |
| |
| |
Part Geologia: Coneixements bàsics de geologia (ciències naturals de batxillerat o dESO).
Part Quimica: Principis químics bàsics desenvolupats en estudis obligatoris anteriors. |
| |
| |
1.1. Codi: GE002.
1.2. Tipus dass ignatura: Obligatòria
1.3. Impartició: Semestral
1.4. Crèdits ECTS: 3
1.5. Professor responsable: Pere Mascareñas
1.6. Professors ajudants:
1.6. Idioma: Català
Denominació de lassignatura: QUIMICA I GEOLOGIA (QUÍMICA)
1. Dades descriptives de lassignatura:
1.1. Codi: GE002.
1.2. Tipus dassignatura: Obligatòria
1.3. Impartició: Semestral
1.4. Crèdits ECTS: 3
1.5. Professor responsable: José Carlos Morgado Sánchez
1.6. Professors ajudants:-
1.6. Idioma: Castellà
|
| |
| |
3. Competències que lassignatura vol contribuir a desenvolupar:
Competències instrumentals (IS):
- IS2.Que siguin capaços dorganitzar i planificar lorganització dels nous coneixements
- IS3.Que siguin capaços d'adquirir coneixements generals bàsics sobre l'àrea d'estudi
Competències interpersonals (IT):
- IT2.Que siguin capaços de treball en equip
Competències sistèmiques (CS):
- CS1.Que siguin capaços d'aplicar els coneixements a la pràctica
Competències especifiques:
B-4 Coneixement de les característiques geomecàniques dels materials de suport emprats en la construcció, els seus processos de reconeixement, la metodologia dels assaigs de determinació de les seves característiques.
E-13 Capacitat per aplicar la normativa tècnica de ledificació i generar documents despecificació tècnica dels procediments i mètodes constructius dedificis
E-30 Capacitat danàlisis dels projectes dexecució i la seva translació a lexecució de les obres.
4. Objectius daprenentatge de lassignatura:
Iniciació als coneixements bàsics de la composició dels materials i de les seves característiques resistents i de la morfologia geològica dels terrenys, determinació de les seves característiques, en obra i en laboratori.
Part Quimica:
3. Competències que lassignatura vol contribuir a desenvolupar:
Competències instrumentals (IS):
- IS3.Que siguin capaços d'adquirir coneixements generals bàsics sobre l'àrea d'estudi
- IS4.Que siguin capaços d'adquirir coneixements bàsics de la professió
- IS9.Que siguin capaços de resoldre problemes
- IS10.Que siguin capaços de prendre decisions
Competències interpersonals (IT):
- IT5.Que siguin capaços de comunicar-se amb persones no expertes en la matèria
- IT7.Que siguin capaços de treballar en un context internacional
Competències sistèmiques (CS):
- CS1.Que siguin capaços d'aplicar els coneixements a la pràctica
- CS8.Que siguin capaços de treballar de manera autònoma
Competències especifiques:
B-4 Coneixement de les característiques químiques dels materials emprats en la construcció, els seus processos delaboració, la metodologia dels assaigs de determinació de les seves característiques, el seu origen geològic, de limpacta ambiental, el reciclat i la gestió de residus.
4. Objectius daprenentatge de lassignatura:
Adquirir coneixements bàsics sobre els materials de construcció, des d'un enfocament químic i/o físic-químic.
Conèixer els materials a partir del seu origen geològic (si és procedent), la seva obtenció a partir de processos industrials, composició i propietats físic-químiques.
Saber distingir les patologies d'origen químic; conèixer les reaccions que les provoquen i com evitar-les, així com els mètodes d'assaig normalitzats implicats.
|
| |
| |
5. Blocs temàtics en que sorganitzen els continguts de lassignatura:
5.1. Coneixement bàsics de geologia i generalitats geològiques de Catalunya. Mapes geològics i fotografia aèria. Tipologia de terreny: roques i sòls. Isotropia i representativitat. Identificació, classificació i característiques. Laigua: superficial i subterrània.
5.2. Obtenció de dades en obra. Prospeccions geofísiques (elèctric, sísmica, georadar, tomografies). Cales. Sondeigs. Extracció de testimonis. Penetròmetres: estàtic i dinàmic.`Obtenció de mostres discontínues: inalterades i representatives. Assaigs discontinus: Spt, penetròmetres i escisòmetre de ma, pressiòmetre, molinet (Vane test), placa de càrrega. Criteris daplicació.
5.3. Obtenció de dades de laboratori: identificació: granulometria, límits de plasticitat, humitat i densitat. Resistència i deformació: compressió simple, tall directe, triaxial, edomètric. Expansivitat: en aparell Lambe i en edòmetre. Anàlisis químiques de sòls i daigües; agressivitat al ciment del formigó. Criteris daplicació.
5.4. Reconeixement geotècnic. Informació i previsions prèvies. Programació de la campanya de reconeixement en funció de: extensió del terreny a reconèixer, homogeneïtat geològica, abast del projecte en planta i en fondària. Control dels treballs i possibilitat de variació de la campanya en funció dels resultats a mida que es van obtenint. Preus.
5.5. Lestudi geotècnic. Descripció de la metodologia de reconeixement, especialment dels aparells no normalitzats. Relació dels resultats. Interpretació. Seccions estratigràfiques o litològiques. Conclusions. Recomanacions de fonamentació, contenció, excavació, estabilitat. Signatura. Revisió de lestudi geotècnic i de la seva qualitat.
5.6. Mecànica de sòls. Estabilitat de talussos. Lleis de tall. Efectes de la pressió, de la cohesió, la fricció i laigua; estudi de lequilibri. Teoria de lempenta: variables del sòl, variables dels sistema de contenció i variables externes. Alçada crítica dun talús. Erosió.
5.7. Relació de lestructura de ledificació amb el terreny: fonaments. Condicionants dels fonaments: el sòl, laigua, la profunditat, lestructura, la deformabilitat, els edificis immediats, lexecució, leconomia. Càrrega denfonsament, model de ruptura. Pressió admissible. Assentaments; bulb de pressions. Relació edifici/fonaments. Conveniència de soterranis. Condicions especials per a terrenys expansius i per a terrenys inestables.
5.8. Contenció de terres. Murs: tipologia, autoportants per gravetat i per flexió. Estabilitat del conjunt: bolc, lliscament. Pantalles: definició, tipologia, procés constructiu, arriostrament i entibació provisional. Biga de coronació. Ancoratges i bulons.
5.9. Patologia constructiva deguda al fonament o a la seva relació amb el terreny. Estudi de les lesions i la seva evolució; interpretació. Auscultació i instrumentació. Assentaments. Expansivitat. Variacions dhumitat. Heterogeneïtats del terreny. Inestabilitat. Deformació o collapse. Drenatges. Defectes previs a la fonamentació: de projecte (heterogeneïtat del terreny, fonament inadequat al terreny) i de materials. Defectes simultanis a la fonamentació. Causes post execució (retracció, tensions tèrmiques, corrosió química o electrolítica, degradació del ciment) Nova prospecció. Reparació o reforç. Recalçats: superficials i profunds. Micropilons i jet grouting; topologia i aplicacions.
5.10. Millorament del terreny
5.11 Laigua en el terreny. Piezometria. Excavacions sota laigua. Pantalles i palplanxes. Well-points. Drenatges i impermeabilitzacions.
Part Quimica:
5. Blocs temàtics en que sorganitzen els continguts de lassignatura:
1.- INTRODUCCIÓ.
1.1.- Conceptes generals de química.
2.- MATERIALS CONSTITUENTS DEL FORMIGÓ ARMAT.
2.1.- Ciment i addicions.
2.1.1.- Conglomerants. Generalitats.
2.1.2.- Matèria prima, fabricació i composició del ciment.
2.1.3.- Tipus dadicions
2.1.4.- Tipus de ciment.
2.1.5.- Assajos normalitzats.
2.1.6.- Especificacions s/ RC-08.
2.1.7.- El ciment d'aluminat càlcic (ciment aluminós).
2.2.- Àrids.
2.2.1.- Tipus dàrid.
2.2.2.- Reaccions de degradació degudes a l'àrid.
2.2.3.- Assajos normalitzats.
2.2.4.- Especificacions s/ EHE-08.
2.3.- Aigua damasat.
2.3.1.- Assajos normalitzats.
2.3.2- Especificacions s/ EHE-08.
2.4.- Additius.
2.4.1.- Tipus dadditius. Composició.
2.4.2.- Assajos normalitzats.
2.4.3.- Especificacions s/ EHE-08.
2.5.- Acer d'armar.
2.5.1.- Matèria prima, fabricació i composició.
2.5.2.- Tipus dacer.
2.5.3.- Reaccions de corrosió.
3.- FORMIGÓ.
3.1.- Fraguat i enduriment.
3.2.- La química del formigó endurit.
3.2.1.- Reaccions de degradació química en el formigó.
3.2.2.- Assajos normalitzats.
3.2.3.- Especificacions s/ EHE-08
3.3.- Durabilitat
3.3.1.- Conceptes.
3.3.2.- Agressivitat. Tipus d'ambient.
3.3.2.- Especificacions s/ EHE-08.
4.- CERÀMICA.
4.1.- Característiques fonamentals dels materials ceràmics
4.1.1.- Petrologia, mineralogia i composició química.
4.1.2.- Propietats físic-químiques.
4.2.- Materials ceràmics utilitzats en construcció.
4.2.- Patologies dels materials ceràmics.
4.2.1.- Causes de deteriorament.
4.2.2.- Assajos de laboratori.
4.2.3.- Tècniques d'intervenció.
5.- MATERIALES PETREOS
5.1.- Pedra natural. Generalitats.
5.1.1.- Petrografia, mineralogia i composició química.
5.1.2.- Tècniques d'estudi instrumental i d'anàlisi químic.
5.1.3.- Propietats físic-químiques.
5.2.- Materials petris utilitzats en construcció.
5.3.- Alteració de la pedra
5.3.1.- Agents i mecanismes d'alteració.
5.3.2.- Assajos de laboratori.
5.3.3.- Tècniques d'intervenció.
6.- PROTECCIÓN SUPERFICIAL DE ELEMENTOS METÁLICOS
6.1.- Galvanització en calent.
6.1.1.- Procés de galvanització.
6.1.2.- Materials galvanitzats utilitzats en construcció.
6.1.3.- Causes de deteriori del recobriment.
6.1.4.- Assajos de laboratori.
6.2.- Alumini anoditzat.
6.2.1.- Procés danodització.
6.2.2.- Materials dalumini anoditzat utilitzats en construcció.
6.2.3.- Causes de deteriorement del recobriment.
6.2.4.- Assajos de laboratori.
7.- PINTURES I VERNISSOS.
7.1.- Componentes de las pintures i vernissos.
7.2.- Tipus de pintura utilitzades en construcció.
7.3.- Patologia de las pintures.
7.4.- Assajos de laboratori.
8.- FUSTES.
8.1.- Conceptes generales.
8.1.1.- Estructura de la fusta.
8.1.2.- Composició de la fusta.
8.1.3.- Fabricació dels taulers manufacturats.
8.2.- Patologies de la fusta.
8.3.- Assajos de laboratori.
9.- AÏLLAMENT TÈRMIC.
9.1.- Poliestirè extrudit.
9.1.1.- Composició.
9.1.2.- Propietats físic-químiques
9.1.3.- Assajos de laboratori.
9.2.- Escuma de poliuretà.
9.2.1.- Matèria prima i fabricació.
9.2.2.- Propietats físic-químiques.
9.2.3.- Assajos de laboratori.
9.3.- Llana de roca
9.3.1.- Composició.
9.3.2.- Propietats físic-químiques.
9.3.3.- Assajos de laboratori.
10.- MATERIALS PER A IMPERMEABILITZACIÓ.
10.1.- Materials plàstics.
10.1.1.- Làmines de PVC.
10.1.2.- Làmines de polietilè.
10.2.- Elastòmers
10.2.- Làmines bituminoses
|
| |
| |
6. Enfocament metodològic densenyament-aprenentatge per assolir els objectius:
Classes de teoria referents als blocs temàtics de lapartat anterior
Sessions pràctiques de materials en sortides al camp i a un laboratori
Exercicis i pràctiques a laula referents als temes tractats en la teoria (en petits grups o individuals, segons el cas)
Aplicació pràctica del Codi Tècnic de lEdificació (CTE)
Continguts en crèdits ECTS:
2ón curs: 3 cr. ECTS, 100% pes en matèria: Classes de terreny i la seva incidència en la definició de la tipologia de fonamentació, de contenció, dexcavació. Accions a prendre en funció del terreny.
Total hores presencials: 50%, 1,5 cr. ECTS, dividits en:
Hores de classe expositiva: (IS/IT/CS/B) 41,0% (1,2 ECTS)
Hores de classe pràctica: (CS/B) 9% (0,3 ECTS)
Total hores de treball del alumne/a: 50%, 1,5 cr. ECTS, dividides en:
Treball tutelat: (IS/IT/CS/B) 8% (0,3 ECTS)
Treball no tutelat: (CS/B) 42% (1,2 ECTS)
TEMPORALITAT SEMESTRAL
Dedicació a la assignatura 3 crèdits a 26 hores/crèdit = 78 hores
Dedicació semestral 18 setmanes (16 lectives + 2 d`exàmens)
Dedicació setmanal 78 hores/18 setmanes = 4,3 hores/setmana
CONCEPTE Total hores
Classes expositives 32
Classes pràctiques 7
Estudi individual 21
Tutoria 6
Total hores dedicació al marge dels exàmens 66
Hores preparació exàmens (2 x 4,3) 9
Hores exàmens 3
TOTAL DEDICACIÓ SEMESTRAL 78
Part Quimica:
6. Enfocament metodològic densenyament-aprenentatge per assolir els objectius:
- Tècnica expositiva mitjançant power point, combinada amb preguntes per fomentar la participació de l'alumne.
- Plantejament de diverses qüestions setmanals a les quals l'alumne haurà de donar resposta mitjançant recerca d'informació en llibres, Internet, ...
- Realització de classes pràctiques. Aquestes classes es planificaran una vegada es conegui el nombre d'alumnes matriculats i les possibilitats que ofereix el propi centre.
Continguts en crèdits ECTS: (3 Quimica)
Total hores presencials:50%, 1,5 cr. ECTS, dividides en:
Hores de classe expositiva: (IS/IT/CS/B/E) 50% (0,75 ECTS)
Hores de classe pràctica: (CS/B/E) 50% (0,75 ECTS)
Total hores de treball del alumne/a:50%, 1,5 cr. ECTS, dividides en:
Treball tutelat: (IT/B/E) 10 (0,3 ECTS)
Treball no tutelat: (IT/B/E) 40% (1,2 ECTS)
TEMPORALITAT SEMESTRAL
Dedicació a la assignatura 3 crèdits a 26 hores/crèdit = 78 hores
Dedicació semestral 18 setmanes (16 lectives + 2 d`exàmens)
Dedicació setmanal 78 hores/18 setmanes = 4,3 hores/setmana
CONCEPTE Total hores
Classes expositives 17
Classes pràctiques 17
Estudi individual 25
Tutoria 7
Total hores dedicació al marge dels exàmens 66
Hores preparació exàmens (2 x 4,3) 9
Hores exàmens 3
TOTAL DEDICACIÓN SEMESTRAL/ANUAL 78
|
| |
| |
7. Avaluació del nivell dassoliment dels objectius:
Lestudiant ha de demostrar coneixements bàsics per a la interpretació dinformes geotècnics i disposar del vocabulari bàsic en la temàtica de geotècnia.
A. Exàmens (IS/B/E) sobre teoria impartida i anàlisi de projectes reals (60% nota global)
G. Treballs pràctics (IS/IT/CS/B/E): fets a classes, en obra o en laboratori (30% nota global)
J. Participació a classe (IS/CS/B/E) (10% nota global)
Part Quimica:
7. Avaluació del nivell dassoliment dels objectius:
Exàmens (IS/IT/CS/E) sobre teoria impartida (30% nota global)
Participació a classe (IS/IT/CS/B/E) (20% nota global)
Treballs individuals setmanals (IS/IT/CS/B) (30% nota global)
Defenses orals en públic. Questions pràctiques (IS/IT/CS) (20% nota global)
|
| |
| |
|
| |
| |
Fonts dinformació bàsica. Bibliografia:
8.1 Bibliografia bàsica
Recull de temes, a manera dapunts multicopiats, procedents de diferents textos, publicacions i esquemes i preparat pel professor encarregat de la part de Geologia.
GONZÁLEZ CABALLERO, Matilde, El terreno, Aula dArquitectura 44, Edicions UPC, Barcelona, 2001.
GONZÁLEZ DE VALLEJO, Luís I., et al. Ingeniería Geológica, Prentice Hall, Pearson Educación, Madrid, 2002.
8.2 Bibliografia complementària
CAMBEFORT, H. Geotécnia del Ingeniero. Reconocimiento de suelos, ETA, Barcelona, 1975
CAMBEFORT, H. Reconocimiento de suelos y cimentaciones especiales, Omega, Barcelona, 1967
COSTETR, J. I SANGLERAT. G. Curso práctico de mecánica de suelos, Ed. Blume, Barcelona, 1975.
DAPPLES, E.K. Geología básica en ciencia e ingeniería, Ed. Omega, Barcelona.
Estructures I. Tècniques de recalçament dels fonaments. ITEC, Barcelona 1990.
GALLEMÍ I PALULET, Jaume, Geologia pas a pas, Abadia de Montserrat, Llibres de Motxilla, Barcelona, 1981.
GARCÍA BOADA, J., MASCAREÑAS, P., VIDAL, J. I ZARROCA, M., Características mecánicas de los suelos, Publicaciones del Col. Oficial dAparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya. Cedesco Técnico, Barcelona, 1978.
GRUAUX, D. Fundamentos de mecánica del suelo. Proyecto de muros y cimentaciones, Vol. I, Geotécnia aplicada, ETA,SA, Barcelona, 1970.
JIMÉNEZ SALAS, J.L. Geotécnia y Cimientos, 4 vols. Ed. Rueda, Madrid.
Manual de Geotècnia i Patologia, Diagnosi i intervenció en fonaments. Collegi dAparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Barcelona, 1998
MAÑÁ, F., Cimentaciones superficiales, Ed. Blume, Barcelona, 1975.
MAÑÁ, F., La información geotécnica, Col. Arquitectes de Catalunya, 1990.
Mapa geotècnic de Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya. Direcció General dActuacions Concertades dArquitectura i Habitatge, Bosch i Ventayol Geoserveis, i RSE Aplicaciones Territoriales SA; CD-ROM, Barcelona, 2000.
RODRÍGUEZ ORTIZ, J.M., SERRA, J., OTEO, C.; Curso aplicado de Cimentaciones, Servicio de Publicaciones del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid, 5ª edición, Madrid, 1993.
TERZAGUI, K., PECK, R.B., Mecánica de suelos en ingeniería práctica, Ateneo, Barcelona 1980.
VENTAYOL, A., et al. Mapa Geotécnico de Barcelona, 1978. Publicació editada pels autors.
8.3 - Normatives
Código Técnico de la Edificación (CTE), Real Decreto 314/2006; Documento Básico SE-C (Seguridad estructural-Cimientos).
EHE 98 (llei del formigó estructural); Article 4.
LOE (Llei dordenació de ledificació) 1999 (Capítol responsabilitats)
Eurocódigo: 1EC1 Acciones en la edificación
EUROCODIGO 7: Proyecto Geotécnico, Traduït a lespanyol el març de 1999 per Aenor (Asociación Española de Normalización y Certificación).
Norma Tecnológica: NTE CEG, Estudios geotécnicos, Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, publicada al BOE els dies 10 i 27 de desembre de 1975.
Normas de ensayos de laboratorio del transporte y mecánica del suelo, Madrid, 1973
NBE-AE-88 Norma básica de la edificación, Real decreto 1370/88.
Norma Española Experimental, UNE-ENV 1997, 1 octubre 1994
Decret 462/1971 Redacción de Proyectos y Dirección de obras.
Terraplenes y Pedraplenes. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones del MOPU, Madrid, 1989.
(Nota: en negreta els preferents)
Part Quimica:
8. Fonts dinformació bàsica. Bibliografia:
- Normes UNE y UNE EN
- Normes NBE
- Instrucció EHE-08
- Instrucció RC-08
- CTE Código Técnico de la Edificación
- A. Delibes, Tecnología y propiedades mecánicas del hormigón.
- A. Neville, Properties of concrete
- A. Neville, High Alumina Cement Concrete
- I. Biczok, La corrosión del hormigón y su protección.
- J. Calavera, Patología de estructuras de hormigón armado y pretensado.
- Cuadernos Técnicos de INTEMAC (Trimestrales).
- Manual de diagnosis y tratamiento de materiales pétreos y cerámicos (CAATB)
|
| |
| |
|
|
|
Carregant...
|
