ECTS-Label - Enginyeria i Arquitectura La Salle | | |
| | Geometria descriptiva (9 Crèdits)
| |
|
|
| |
Aquesta assignatura no presenta cap prerequisit recomanable. |
| |
| |
Aquesta assignatura no presenta cap corequisit. |
| |
| |
Aquesta assignatura no presenta cap incompatibilitat. |
| |
| |
Geometria plana bàsica,dibuix |
| |
| |
1. Dades descriptives de lassignatura:
1.1. Codi: GAE 02.
1.2. Tipus dassignatura: Bàsica títol
1.3. Impartició: Anual
1.4. Crèdits ECTS: 9
1.5. Professor responsable: Josep M. Crespo Llobet
1.6. Idioma: Català, castellà, anglès.
|
| |
| |
3. Competències que lassignatura vol contribuir a desenvolupar:
Competències Interpersonals:
Habilitats crítiques i dautocrítica
Habilitat en comunicar-se amb experts daltres camps
Competències Sistèmiques:
Capacitat daplicar els coneixements a la pràctica
Capacitat daprendre
Gestió i disseny de projectes
Motivació per la qualitat
Aprenentatge autònom
Capacitat de generar noves idees.Creativitat
Adaptació a noves situacions
Motivació per assolir nous reptes
Competències Instrumentals:
Capacitat danàlisi i síntesi
Coneixements generals bàsics sobre làrea destudi
Coneixements bàsics de la professió
Resolució de problemes
Presa de decisions
Coneixements bàsics i fonamentals de làmbit de formació
Coneixements en alguna especialitat de formació
Competències específiques:
Coneixements disciplinaris ( saber ):
Geometria descriptiva aplicada
Expressió gràfica
Coneixements disciplinaris ( saber fer ):
Dominar els sistemes de representació tridimensionals
Competències acadèmiques generals:
Capacitat de raonament, discussió i exposició de les pròpies idees
Capacitat de comunicació mitjançant la imatge
Hàbit destudi i metodologia de treball
4. Objectius daprenentatge de lassignatura:
En la geometria descriptiva sobserva el parallelisme, lortogonalitat, les interseccions, la profunditat, les formes, les simetries, els punts dobservació, etc.
En la descriptiva, juntament amb el dibuix, es proporcionen les eines que condueixen a captar, per mitjà dels ulls, les proporcions, les mides, els ritmes de la llum i de les ombres, els reflexos, els volums, les masses, lescala... Totes aquestes eines en el seu domini són importants en la condició de larquitecte. Una vegada entesa la concepció de lespai es procurarà lanàlisi de la representació de les formes representades a lassignatura de dibuix i tècniques de representació, així com les formes utilitzades en la construcció i en lanàlisi arquitectònica.
Els objectius bàsics de la geometria descriptiva són:
o La metodologia dels processos gràfics.
o La concepció espacial representada en projeccions per poder comunicar les dimensions de lespai.
o Anàlisi geomètrica de les formes arquitectòniques i la seva generació.
Els graduats del nostre programa de Geometria Descriptiva I adquireixen els coneixements i desenvolupen les habilitats que sindiquen a continuació:
1. Tenir els coneixements de representació sobre un pla de les formes del espai, per a la pràctica de la representació de les futures formes que tindran els seus projectes.
2. Dissenyar i representar formes compostes per plànols i quàdriques, interseccions entre elles, processos de representació per a aconseguir comunicar com són els projectes per lalumne imaginats i analitzar i interpretar els resultats obtinguts.
3. Identificar, formular i resoldre problemes de representació plana (anomenada plànols) en els diferents sistemes de representació abans citats en un entorn multidisciplinar de forma individual o com a membre dun equip.
4. Comprendre el impacte de la representació en la comunicació de formes imaginades i la importància de treballar en un entorn professional.
5. Utilitzar les tècniques de representació i les seves eines per a la concepció de lespai.
6. Comunicar-se eficaçment de forma dibuixada.
Entendre tots els aspectes contemporanis relacionats amb la representació dels projecte de la seva professió, així com la necessitat de formació permanent.
|
| |
| |
5. Blocs temàtics en que sorganitzen els continguts de lassignatura:
DESCRIPCIÓ ASSIGNATURA:
Les creacions arquitectòniques o mobiliàries, estan construïdes en la ment del Arquitecte. En els dos casos és un objecte, real o virtual de tres dimensions, lassignatura ensenya a projectar-ho sobre un paper o pantalla en dos dimensions o viceversa. Hi ha tres formes bàsiques de projectar: A.- Cilíndrica (ortogonal u obliqua) Objectiva. A1 Sistema dièdric. A2 Sistema Acotat. A3 Sistema Axonomètric. B.- Cònica. Subjectiva. Sistema cònic o perspectiva. C.- Esfèrica. Ull de Peix. Gnomònic o estereogràfic.
SEMESTRE 1
ACOTAT.
Punt, recta i pla
Pendents i interval. LMP Escala
Intersecció de plans. Intersecció recta-pla
TOPOGRAFIA
Formes de terreny
Parts ocultes dun terreny. Estudi de volums a moure
EINES
El punt. La recta. El pla
RELACIÓ ENTRE LES EINES
Punt i Recta. Recta i recta. Pla i pla. Recta i pla. Punt i pla
SISTEMES OPERATIUS
Gir duna recta. Abatiments dun pla. Concepte canvi de pla. Canvi de pla i axonometria
DISTÀNCIES
Distàncies entre punts, rectes i plànols
ANGLES
Angles entre rectes i plànols
COBERTES
Resolució de cobertes. Cobertes en formes guerxes i quàdriques
TRIEDRE TRIRECTANGLE
Projeccions AXONOMETRIQUES ortogonals i obliqües. Cub.
POLIEDRES REGULARS
Tetraedre, octaedre. Relació entre figures
CÒNIC
Concepte de punt de fuga i recta límit. Proporcions (Tales) i mides.
Circumferència de distàncies. Abatiment del punt de vista. Angle duna recta amb una altra del mateix pla i recta perpendicular a un pla
SEMESTRE 2
OMBRES DIÈDRIC
OMBRES AXONOMÈTRIC
OMBRES CÒNIQUES
Pla de llum. Recta límit
Pla que rep ombra. Recta límit
PIRÀMIDE I PRISMA
Definició i contorns. Situació dun punt
Secció plana Desenvolupament. Intersecció amb rectes
INTERSECCIONS DE SUPERFÍCIES PLANES
Interseccions amb rectes i plans
Mètode de traces. Pla pel vèrtex. Plans horitzontals
FIGURES DE REVOLUCIÓ I ELLÍPTIQUES
Esfera, ellipsoide, paraboloide i hiperboloide
Con i cilindre
SECCIONS PLANES
Ellipse, la paràbola i la hipèrbola
CONTORNS APARENTS
Axonomètriques, esferes, cons i cilindres
INTERSECCIONS DE QUÀDRIQUES
Vocabulari i teoremes
Mètodes de resolució
Tipologia dinterseccions
Punts importants
OMBRES QUÀDRIQUES
Ombra pròpia dun con, dun cilindre i duna esfera
Ombra dun punt contra un con cilindre i esfera
Ombres projectades. Teoremes
|
| |
| |
6. Enfocament metodològic densenyament-aprenentatge per assolir els objectius:
Manual de conceptes:
Es desenvoluparan els conceptes bàsics per a la comprensió de lespai i no línies sense significat.
Conceptes bàsics. Els conceptes més essencials per a la compressió dels sistemes de representació.
Procediments. Aplicació pràctica sintetitzada dels conceptes fonamentals.
Implantació.
Exercicis bàsics; són aquells la part conceptual dels quals es reflecteix clarament en el seu desenvolupament per tal daclarir-ne laplicació.
Exercicis pràctics; són aquells que ensenyen les diferents varietats daplicació del concepte aplicat.
Exercicis complementaris; són aquells necessaris per confirmar o repassar els conceptes ja coneguts.
Els exercicis que shan de fer durant el curs consten tres parts:
1a. Dibuix metodològic i expressiu dels problemes.
2a. Descripció dels conceptes utilitzats.
3a. Procediments pràctics utilitzats.
Dedicació a la assignatura = 9 crèdits a 26 hores/crèdit =234
hores
Dedicació anual = 38 setmanes (34 lectives + 4 dexàmens)
Dedicació setmanal = 234 hores / 38 setmanes = 6,10 hores/setmana
CONCEPTE Total hores
Classes magistrals : 34 setmanes lect. x 2h./setm. = 68 40% 68
Classes practiques : 34 setmanes lect. x 1h./setm. = 34 20% 34
Classes de dubtes : 34 setmanes lect. x 1./setm. = 34 20% 34
Exercicis a casa : 68
Tutories 2
Total hores de dedicació fora dexàmens 199
Preparació exàmens i exàmens: 4 setm. exàm. x 6,2 h/setm. = 24,8 resta 25
Exàmens 10
Total de dedicació anual 234
|
| |
| |
7. Avaluació del nivell dassoliment dels objectius:
Les classes tindran una estructura doble.
Una primera on sexplicaran els conceptes teòrics del dia. Aquesta part teòrica intenta sintetitzar al màxim els conceptes. També es dibuixaran els conceptes bàsics amb esquemes explicatius.
Aquests apunts els lliurarà el departament i seran complementats pels alumnes.
La segona consistirà a resoldre problemes curts destinats a la comprensió dels conceptes.
Es realitzaran a les classes, la part bàsica, per ser avaluats.
Es finalitzaran els exercicis a casa.
A classe del quadern de pràctiques es distribuirà un mínim de dos i un màxim de sis problemes per tema per resoldre a casa i lliurar el que indiquin els professors. Aquests comptaran per a lavaluació.
Els exercicis complementaris seran lliurats cada trimestre destinats a la preparació de lexamen final.
Objectius bàsics per lavaluació:
Visualitzar si és correcte el què dibuixen.
Lestudiant ha de demostrar capacitat de dibuix i representació .
Lestudiant ha de demostrar capacitat per entendre una forma de tres dimensions vista en dos dimensions i viceversa.
La necessitat de comunicar bé amb la representació del dibuix la forma que larquitecte projecta.
La comprovació que tècnicament representa amb exactitud la forma projectada.
Comprovar que amb el dibuix representa lobjecte ideal.
Les tècniques de representació avancen i sadeqüen a les tècniques actuals.
|
| |
| |
|
| |
| |
Fonts dinformació bàsica. Bibliografia:
Bàsicament apunts de classe.
Engel, H. Sistemas de estructuras. Madrid: Blume, 1970.
González, V.; López, R.; Nieto, M. Sistemas de representación. Sistema diédrico. Vol. I. Valladolid: Texgraf, 1982.
Izquierdo, F. Geometría descriptiva. 19a. ed. Madrid: Labor, 1990.
Izquierdo, F. Geometría descriptiva superior y aplicada. 2a. ed. Madrid: Dossat, 1980.
Sánchez, J. A. et al. Curso de geometría descriptiva. 16 Ejercicios del curso 1994-95 para la evaluación de los alumnos y programas lectivos. Barcelona: Departament EGA I, UPC, 1996.
Sánchez, J. A. Geometria descriptiva. Sistemes de Projeccions Cilíndrica. Barcelona: Edicions UPC, 1993.
Sánchez J. A.; Villanueva, L. Temes clau de Dibuix Tècnic. Barcelona: Edicions UPC, 1991.
Reiner, T. Perspectiva y axonometría. Barcelona: Gustavo Gili, 1981.
Schmidt, R. Geometría descriptiva con figuras esteoscópicas. Barcelona: Reverte, 1993.
Taibo, A. Geometría descriptiva y sus aplicaciones. Vol. I: Punto, recta y plano. Vol. II: Curvas y superfícies. Madrid: Tebar, 1983.
|
| |
| |
|
|
|
Carregant...
|