contacte mapa web català castellano english Cercar

Qui Som      Nous Alumnes      Enginyeria      Arquitectura      Postgraus      Business Engineering School      Campus      Serveis a Empreses      Recerca

Arquitectura del segle XX (3 Crèdits) Professor Titular Professor/s Helena Martín Nieva Helena Martín Nieva Jordi Guerrero Fernández Prerequisits recomanables   Aquesta assignatura no presenta cap prerequisit recomanable.   Corequisits   Aquesta assignatura no presenta cap corequisit.   Incompatibilitats   Aquesta assignatura no presenta cap incompatibilitat.   Coneixements previs   2. Prerequisits: Història: Introducció a l'arquitectura   Descripció assignatura   1. Dades descriptives de l’assignatura: 1.1. Codi: AR016 1.2. Tipus d’assignatura: Obligatòria 1.3. Impartició: Semestral S3 1.4. Crèdits ECTS: 3 1.5. Professor responsable: Helena Martín Nieva 1.6. Idioma: Català   Objectius i Coneixements   3. Competències que l’assignatura vol contribuir a desenvolupar COMPETÈNCIES GENERALS Competències interpersonals IT1-Adquirir capacitat de crítica IT2-Treball en equip IT7-Capacitat de treballar en un context internacional Competències sistèmiques CS1-Aplicar coneixements a la pràctica CS2-Habilitats d’investigació CS3-Capacitat d’aprendre CS7-Coneixements de cultures i costums d’altres països CS8-Treballar de forma autònoma Competències instrumentals ISI-Capacitat d’anàlisi i síntesi IS5-Comunicació IS8-Habilitats de gestió de la informació (habilitat per buscar i analitzar informació de fonts diverses) COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES Habilitats A6-Ideació gràfica A8-Crítica arquitectònica A28-Análisi tècnic de projectes Coneixements B4-Anàlisi de formes B8-Bases artístiques B9-Teoria general B10-Història general de l’arquitectura 4. Objectius d’aprenentatge de l’assignatura Un dels objectius d’aquest curs es mostrar a l’estudiant que l’aprenentatge de l’arquitectura, utilitzant la història, és un procés obert susceptible de ser rellegit una i altra vegada, i també un procés necessari per poder-lo fer servir com una important eina de treball, eina que s’ha d’entendre com a suport alhora cultural i projectiu. Saber explicar, raonar i valorar el més revelador d’un exemple és, sens dubte, un aspecte que els alumnes ben aviat han de començar a conèixer. Utilitzar per a qualsevol edifici una terminologia adequada -cal subratllar la importància d’una dicció precisa- junt amb una correcta exposició i descripció gràfica, és necessari per a poder defensar les pròpies idees.   Continguts   5. Blocs temàtics en que s’organitzen els continguts de l’assignatura L’assignatura tindrà una continuïtat amb el programa del curs anterior; és a dir, tractarà de fer entendre que el segle XX és el moment en que realment es produeix la gran ruptura amb els anteriors moviments de l’arquitectura, entenent que els anteriors sempre han estat majoritàriament un retornar o una nova lectura sobre l’arquitectura clàssica o medieval. El curs es centrarà en el nou llenguatge a partir dels anys deu, des de la irrupció del Moviment Modern a Europa fins els anys seixanta. Es veuran amb cert detall alguns edificis considerats cabdals de l’arquitectura de la primera meitat del segle: habitatges aïllats, conjunts d’habitatge i edificis singulars. Frank Lloyd Wright, Adolf Loos, el Neoplasticisme, Walter Gropius i la Bauhaus, Le Corbusier i Mies van der Rohe, són els arquitectes que serveixen de fil conductor per a entendre ja sigui la seva arquitectura com aquells conceptes que es consideren clau i imprescindibles en la primera meitat del segle XX.   Metodologia   6. Enfocament metodològic d’ensenyament/aprenentatge per assolir els objectius Totes les classes són teòriques. Els alumnes han de memoritzar les dimensions i proporcions de les obres que es mostren i s’expliquen a classe. L’assignatura té una dedicació semestral amb tres hores setmanals de classe teòrica amb projecció simultània d’imatges. Descripció de la matèria La matèria es guia per un procés creatiu que va des de l’estudi de algunes obres arquitectòniques rellevants, continua amb un anàlisis formal i conceptual de tals obres, i finalitza amb noves propostes a partir del principis formals i conceptuals descoberts. Dedicació a l’assignatura 3 Crèdits ECTS a 26 crèdits/hora=78 hores Dedicació semestral 19 setmanes (17 lectives + 2 exàmens) Dedicació setmanal 4 hores / setmana lectiva Concepte Total hores 37 hores lectives Teoria . . 24 Pràctiques . 13 31 hores treball de l’alumne (individual i en grup) Tutelat . 9 No tutelat . 22 TOTAL HORES DEDICACIÓ AL MARGEN DE EXÀMENS 68 Hores preparació examen .. 8 Hores d’examen . 2 TOTAL DEDICACIÓ SEMESTRAL 78 Activitats formatives: - Anàlisis conjunto de conceptes en seminaris. 35% - Anàlisis conjunto (professor i alumne) en casos d’estudi. 20% - Comprensió, posta en comú, debat i comentaris dels treballs dels alumns.10% - Treballs a desenvolupar presencialment o en un espai virtual, compartint a la xarxa la resolució de las propostes.35%   Avaluació   7. Avaluació del nivell d’assoliment dels objectius Es faran dues avaluacions: una corresponent al treball que desenvoluparà l’alumne sobre una obra construïda per d’un arquitecte, i una segona corresponent a l’examen escrit que es farà al final del semestre. És important l’assistència, la participació i poder aprovar l’assignatura tenint present les pautes expressades.   Criteris d'Avaluació   Los criterios de evaluación de resultados se basarán en 3 objetivos: Objetivo 1: • El estudiante debe demostrar habilidad para conocer los hechos, textos y obras más relevantes de la arquitectura de la segunda mitad del siglo XX. (a) Objetivo 2: • El estudiante debe demostrar poder comunicarse eficazmente tanto de forma oral como escrita. (b) Objetivo 3: • El estudiante debe entender todos los aspectos contemporáneos relacionados con el ejercicio de su profesión así como la necesidad de mantener una formación permanente. (c) Sistemas de evaluación de competencias adquiridas SISTEMAS % COMPETENCIAS ADQUIRIDAS Exámenes 20 IS, IT, CS, GRUPO A GRUPO B Trabajos hechos a casa 20 IS, IT, CS, GRUPO A GRUPO B Informes/trabajos hechos en grupo 20 IS, IT, CS, GRUPO A GRUPO B Proyectos 20 IS, IT, CS, GRUPO A GRUPO B Participación en clase 20 IS, IT, CS, GRUPO A GRUPO B De acuerdo con el Artículo 5 del Real Decreto 1125/2003, del 5 de septiembre, los resultados obtenidos por un alumno en cada una de las materias del Plan de Estudio, se evaluarán en función de la siguiente escala numérica del 0 al 10 con expresión de un decimal, a la que se podrá agregar la correspondiente calificación cualitativa: 0-4.9: suspendido (SS) | 5.0-6.9: aprobado (AP) | 7.0-8.9: notable (NT) | 9.0-10: excelente (Sb)   Bibliografia   8. Fonts d’informació bàsica. Bibliografia: - Baker, G.H. Análisis de la forma. Urbanismo y arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, S.A., 1998. - Benevolo, L. Historia de la arquitectura moderna. Barcelona: Gustavo Gili, S.A., 1999. - Capitel, A. Las formas ilusorias en la arquitectura moderna. Tanais ediciones, S.A. Sevilla, 2004. - Collins, P. Los ideales de la arquitectura moderna; su evolución (1750 – 1950). Barcelona: Gustavo Gili, S.A., 1998. - Colquhoun, Alan. La arquitectura moderna, una historia desapasionada. Editorial Gustavo Gili, S.A. Barcelona, 2005. - Cornoldi, A. La arquitectura de la vivienda unifamiliar. Manual del espacio doméstico. Barcelona: Gustavo Gili, S. A., 1999. - Davis, Colin. Casas paradigmáticas del siglo XX. Plantas , secciones, alzados. Editorial Gustavo Gili, S.L. Barcelona, 2007. - Frampton, K. Historia crítica de la arquitectura moderna. Barcelona: Gustavo Gili, S. A., 1998. - French, Hilary. Vivienda colectiva paradigmàtica del siglo XX. Plantas, secciones, alzados. Editorial Gustavo Gili, S.L. - Hearn, Fil. Ideas que han configurado edificios. Editorial Gustavo Gili, S.L. Barcelona, 2006. - Hitchcock, H. R. Arquitectura de los siglos XIX y XX. Madrid: Cátedra, 1988. - Le Corbusier. Hacia una arquitectura. Buenos Aires, Barcelona: Poseidon, S.L., 1977. - Le Corbusier. Análisis de la forma. Barcelona: Gustavo Gili, S. A., 2000. - Leupen, B. et al. Proyecto y análisis. Evolución de los principios en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, S. A., 1999. - Montaner, J. M. Después del movimiento moderno. Barcelona: Gustavo Gili, S. A., 1993. - Norberg, CH. Arquitectura occidental. Barcelona: Gustavo Gili, S. A., 1999. - Puente, M. Pabellones de Exposición. 100 años. Barcelona: Gustavo Gili, S. A., 2000. - Weston Richard. Plantas, secciones, alzados. Edificios claves del siglo XX. Editorial Gustavo Gili, S.A. Barcelona, 2005. - Zabalbeascoa, A. Javier Rodríguez Marcos. Vidas construidas. Biografías de arquitectos. Barcelona: Gustavo Gili, S. A., 1998. - Zevi, B. El lenguaje moderno de la arquitectura. Guía al código anticlásico. Arquitectura e historiografía. Barcelona: Poseidón, 1978. - Zevi, B. Saber ver la arquitectura. Buenos Aires: Poseidón, 1971.   Material complementari   Diccionaris: - Ching, Francis D.K. Diccionario visual de la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1997. - Fullana, M. Diccionari de l’Art i dels oficis de la construcció. Palma: Moll, 1974. - Paniagua, J.R. Vocabulario Básico de arquitectura. Madrid: Cátedra, 1978. - Pevsner, N.; Fleming, J.; Honour, H. Diccionario de arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 1980.